La Pastisseria a Catalunya

La Pastisseria, mestressa dins el món dels postres, és la part més artística d’una cultura gastronòmica. Es diu que l’art es construeix en el terreny de l’excedent, que és tot allò creatiu i superior que sobrepassa les necessitats més bàsiques. L’art i la pastisseria són totalment prescindibles per a la supervivència del cos però del tot imprescindibles per a la salut de l’Esperit. Els postres són aquell excés, aquell més a més, que ens recorda que estem vius. Que tenim la capacitat d’aspirar a quelcom més que a un plat d’arròs i llenties pel sol fet de ser humans.

En un país com el nostre, assolat tants cops per l’ocupació i la misèria, on declarem els calçots, els cargols i les castanyes com a viandes nacionals, la pastisseria ha actuat molts cops com a far d’esperança. Fer l’esforç d’anar el diumenge a fer cua a la Pastisseria i gastar-se uns diners que possiblement no sobraven a ningú, ha estat durant moltes dècades una mostra de dignitat en tota família catalana.

A Catalunya, l’esperança i la voluntat de ser són guiades per la historia i la memòria. Des dels orígens ibers, romans i carolingis, passant per la influencia àrab al sud, l’imperi mediterrani, el comerç amb Amèrica i la revolució industrial, la nostra historia, les nostres gestes i derrotes, han cristal·litzat en una forta tradició i identitat. Ingredients, receptes i coneixement popular, juntament amb la perspicàcia dels pastissers i la voluntat irreductible de voler prosperar, són el fruit i la base d’aquest ric llegat que tenim el privilegi de poder preservar.